Sex de Madonna, un llibre ben editat que buscava l’escàndol

Demà actuarà Madonna, la reina del Pop, a Barcelona, a l’Estadi Olímpic Lluís Companys. Com ja sabeu els qui seguiu aquest bloc no sóc gaire afeccionat a la música pop, però sí als llibres i per celebrar els 50 anys de la cantant (que els va fer ja fa uns mesos) i la seva mediàtica vinguda a Barcelona, avui comentarem un dels llibres més curiosos de la història bibliòfila.

La combinació fotografia i imatge és una constant en tot el llibre

El llibre que avui comentem es va posar a la venda el 21 d’octubre de 1992 per la Warner Books/Callaway a tot el món, amb diverses traduccions (francès, italià, japonès i castellà –publicat amb col·laboració d’Ediciones B amb un tiratge de 25.000 exemplars- i hom parla d’edicions pirata en tailandès i rus). Ja el primer dia se’n va vendre 150.000 exemplars a tot el món i se’n feren 1.400.000 exemplars en total en tots els idiomes, que s’esgotaren força ràpidament. Això va fer que aquest llibre fos considerat com un dels grans bestsellers de l’època.

Per tal d'evitar problemes i males interpretacions Madonna comença el llibre amb una declaració de principis

Com un llibre de bibliòfil, a la contraportada hi consta també la numeració del tiratge, en aquest cas el nº 0076445. Però, amb unes xifres com aquestes, qui pot dir que aquest llibre sigui de bibliòfil quan la bibliofília viu de curtes i selectes tirades? La realitat, però, és que és un llibre força buscat i cotitzat pels seguidors de la seva protagonista, Madonna Louise Ciccone, més coneguda com a Madonna.


Com tot el que envolta la cantant, la promoció del llibre Sex -que anava en paral·lel amb la sortida del seu CD Erotica- es veié acompanyada d’una gran expectació generada pels mitjans de comunicació que van crear l’ambient propici per a que el llibre fos l’èxit que acabà sent. Si a més d’això hi afegim el contingut clarament sexual del llibre en què Madonna esdevenia la protagonista... no calia internet per promoure un producte d’èxit segur. A més, com sempre en aquests casos, diverses organitzacions religioses conservadores volgueren boicotejar la sortida del llibre, el que sense cap mena de dubte contribuí encara més a la promoció...

Funda de mylar plata amb el rostre erotizat i serigrafiat de Madonna que tancava hermèticament l'edició de Sex

En ser un llibre no apte per a menors es presentà tancat hermèticament en una bossa de mylar plata que privava de veure’n l’interior a la llibreria i que s’havia de retallar per accedir al llibre, per la qual cosa el compraves a cegues malgrat que els mitjans de comunicació ja s’havien encarregat de mostrar algunes imatges i fer-ne la descripció. A l’interior es trobava el llibre de tapes metàl·liques amb la portada gravada amb el títol Sex fet a pressió i al darrera una (X) calada, ja que aquest era el títol original però en coincidir en el temps amb la pel·lícula “X” de Malcom X de Spike Lee s’optà per titular el llibre com a Sex.

El CD amb el tema Erotic que inclou el llibre té una estètica volgudament propera a un preservatiu

El llibre a més de les tapes metàl·liques està enquadernat amb una espiral també metàl·lica, que pretén conferir al volum, des de l’inici, una estètica propera al sadomasoquisme que a l’interior s’explota. A més del llibre dins l’embolcall també hi ha un CD amb una única peça anomenada Erotic i que no es trobava en el CD general editat en el mateix moment i titulat Erotica.

Madonna també inclou l'homosexualitat, en aquest cas mascunlina, dintre del repertori sexual del llibre

Madonna aconseguí l’autorització de la seva productora –la Warner- per fer aquest llibre-capritx, a condició que a l’interior no hi constés cap fotografia pedòfila, zoòfila, d’humiliació sexual, o de burla a la iconografia cristiana. Malgrat això, la protagonista passà per la frontera d’aquestes limitacions jugant una mica amb tot. En principi l’argument del llibre seria una llarga carta que escriu una alter ego de Madonna anomenada Dita en la qual explica els seus sentiments, anhels i fantasies sexuals a un tal Johnny. La llibertat sexual sota control d’un mateix és la gran protagonista de la història d'aquest llibre epistolari.

A la part final del llibre s'inclou una fotonovel·la amb una estètica comiquera

El llibre (35 x 28 cm.) es compon de 128 pàgines de paper de qualitat, de gairebé un quilo de pes, amb textos impresos en diverses cal·ligrafies, tipografies i jocs tipogràfics, fotografies de Steven Meisel en blanc i negre, virades a sèpia, monocromes i color imitant els anys 60, collages, contactes... i fins i tot una fotonovel·la-còmic final (titulat Dita In The Chelsea Girl). En les fotografies també hi participen com a protagonistes els seus amics de l’època com Isabella Rosellini, Naomi Campbell, Udo Kier, els raperos Vanilla Ice i Big Daddy Kane, l’actor porno Joey Stefano, la seva exparella Tony Ward...

Les relacions amb persones madures té en aquesta imatge i text la seva representació en el llibre

El contingut de les fotografies són una sèrie d’escenes de tot tipus de fantasies sexuals de la protagonista, des d’escenes d’homosexualitat (tant masculina com femenina), escenes de dominació o sadomasoquisme tou, escenes d’aparent violació, sexe amb homes madurs i/o adolescents, vouyerisme, exhibicionisme...

Malgrat la condició de no utilitzar iconografia cristiana en el llibre Madonna va esquivar finalment aquesta condició de la productora Warner

Tot plegat amb un impecable disseny que és degut a Fabien Baron i que va variant al llarg del llibre, barrejant text i imatge, esdevenint un autèntic catàleg tant de recursos tipogràfics com fotogràfics, que el converteixen en un llibre de realització molt acurada (recursos econòmics no en faltaven) i que esdevé tot un luxe pels sentits.

L'exhibicionisme i el vouyerisme són una de les altres fantasies sexuals de Madonna

Que Madonna hagi sobreviscut durant 30 anys de carrera, tant musical com extramusical, es deu sense cap mena de dubte al fet que s’ha anat reinventant i ha anat trencant fronteres, amb alguna cosa més que sort, en un món tant efímer com és el de l’espectacle. Potser aquesta capacitat de reinventar-se i de saber provocar als detractors i als seguidors sigui una de les seves grans aportacions al món contemporani, del qual aquest llibre és una peça més d’una carrera polèmica entre el glamour i la xaroneria.

Acadèmies i ultraacadèmies d’Eusebi Planas, erotisme al fil de la legalitat

A en Víctor Pàmies, un dels primers lectors d’aquest bloc i rei dels blocs i que recentment en un comentari al Gazophylacium no ha vist clar un nu tendent a l’abstracció… espero que aquests els vegi millor!

De la producció eròtica i pornogràfica d’Eusebi Planas (1833-1897) ja n’he parlat al bloc i avui em vull centrar en un aspecte molt puntual de la seva producció, el de les seves acadèmies.

Aquest terme recull tot estudi de nu fet del natural per un artista i que durant molt de temps fou un dels exercicis clàssics de les acadèmies artístiques amb models professionals, tradicionalment homes i dones amb pocs recursos econòmics.

Eusebi Planas. Acadèmia (1884). Biblioteca Lambert Mata (Ripoll)

En un principi, a aquestes classes no hi podien accedir dones com a alumnes (però sí com a models), que s’havien d’acontentar pintant natures mortes, i per tant hi assistien només homes. La moral pública del moment desaprovava aquesta temàtica i feia que quedés reclosa a una situació de certa clandestinitat, cosa que li imprimia un cert caràcter eròtic. Aquesta concepció de les classes amb model viu durà durant molt de temps. El 1893, per exemple, una pintura d’un nu femení fou retirada de la Sala Parés. Josep Roca i Roca denuncià a La Vanguardia que això era culpa d’un centro artístico católico (referint-se al Cercle de Sant Lluc, inspirador del corrent catòlic del modernisme català), cuyos socios se han impuesto, a lo que se dice, restricciones tales que llegan al extremo de abstenerse en absoluto de hacer academias de mujer, ni desnuda ni vestida. Dues setmanes més tard foren retirades dues teles (una de Ramon Casas i una altra d’Arcadi Mas i Fontdevila) de la sala d’exposicions de l’Ateneu perquè podían ofender el pudor de los visitantes a la exposición.

Enquadernació de Academias de mujer d'Eusebi Planas (1884). Biblioteca Lambert Mata (Ripoll)

És en aquest ambient finisecular del s. XIX que es van dur a terme les tres sèries d’acadèmies de què parlaré avui. Eusebi Planas, que era l’il·lustrador més famós d’aquesta època, sempre introduïa elements erotitzants en les seves composicions. Així, els seus àlbums de grans dimensions com Historia de una mujer (1880), La dama de las camelias (1880) o Las cuatro sotas (1881) tenien un caire sensual força pronunciat.

Eusebi Planas. Acadèmia (1884). Biblioteca Lambert Mata (Ripoll)

El pas següent en la seva trajectòria, fou la publicació de l’àlbum amb 40 litografies titulat Acadèmias de mujer. Apuntes del natural, editat per Joan Aleu i Fugarull a Barcelona el 1884, amb fulls d’unes dimensions força grans (32 x 23 cm.) i amb la marca de la litografia de 25 x 16 cm. Fou publicat de dues maneres, amb un relligat com un llibre o en forma de carpeta amb les làmines soltes per poder-les penjar a la paret amb més facilitat. A més, es va fer un tiratge sobre cartró i sobre cartró més gruixut amb daurats laterals. Són uns exemplars tant rars que dintre de les col·leccions públiques només se’n conserva un exemplar sencer, que es troba a la Biblioteca Lambert Mata de Ripoll.

Eusebi Planas. Acadèmia (1884). Biblioteca Lambert Mata (Ripoll)

Eusebi Planas i Joan Aleu. Acadèmia (1889)

Recentment han aparegut 17 làmines més (d’un total de 20) d’unes altres acadèmies que es deurien publicar el 1889. Els dibuixos originals eren deguts a Eusebi Planas i posteriorment litografiats per l’impressor i deixeble seu, Joan Aleu i Fugarull, que havia imprès els àlbums esmentats. Aquestes noves làmines (de característiques tècniques iguals que les anteriors) devien ser publicades arran de l’èxit de les primeres acadèmies, però de les quals coneixem només aquest exemplar. A la part posterior d’una de les làmines hi ha el calc molt tènue del que devia ser la portada tipogràfica del llibre però només endevinem que s’anuncia com a “Academias de mujer” i que era obra de “Planas y Aleu”, cosa que ja diu a les litografies mateixes. La lletra petita, i que més ens interessaria per la informació que podria aportar, està tan esvaïda que ha estat impossible de llegir-la. Si algú coneix o disposa d’un mètode que en pogués facilitar la lectura (infrarojos, etc...) li agrairia que m’ho digués.

Revers d'una acadèmia d'Eusebi Planas i Joan Aleu amb el calc del text que havia d'acompanyar les acadèmies del 1889.

Aquests dos conjunts de litografies estan en el límit del que en aquella època devia estar permès publicar. El tema de les acadèmies portava als censors de bòlit precisament perquè hi havia la consideració artística pel mig. Aquests nus, però, eren molt púdics i amb ressonàncies clàssiques, amb detalls que intentaven treure càrrega sexual al tema com ara l’absència de pèl tant al pubis com a les aixelles.

Eusebi Planas i Joan Aleu. Acadèmia (1889)

També recentment hem localitzat dues fotografies d’albúmina de l’època (16,5 x 10 cm.) de temàtica eròtica, que demostren que Eusebi Planas partia precisament de models obtinguts en el mercat de la fotografia eròtica per fer aquestes acadèmies.

El paral·lelisme de la composició és total entre la fotografia i el gravat de Planas. Això sí, hi va fer molt petites correccions per adaptar la imatge a l’estètica classicitzant i suprimí els elements considerats llavors més erotitzants -i que caracteritzaven la indústria pornogràfica del moment: el pèl púbic i les mitges i les sabates, que duien les models de les fotografies com a única indumentària, ja que la figura completament nua resultava més acadèmica.

Comparació d'una acadèmia d'Eusebi Planas (1884) amb una fotografia eròtica clandestina de l'època, possiblement feta a Barcelona

Comparació d'una acadèmia d'Eusebi Planas i Joan Aleu (1889) amb una fotografia eròtica clandestina de l'època, possiblement feta a Barcelona

Casualment, a més, cadascuna d’aquestes fotografies correspon a una litografia de cada àlbum, per la qual cosa podríem deduir que era una pràctica aplicada a la resta de les litografies de tots dos àlbums.

A banda d’aquesta sèrie d’Acadèmies publicades oficialment hi ha una descripció del seu taller per part del seu amic Raimon Casellas, crític d’art i col·leccionista d’art que és molt eloqüent: Un día tuve el capricho de subir las escaleras de su taller situado en plenos barrios bajos. Era un saloncito burgués del año 1850 adornado con cuadritos y estampas pornográficos. Encima de una cómoda-papelera de caoba, unos cromos de mujeres desabotonadas, sobre una venerable arquilla de taracea, fotografías de mujeres desnudas en posiciones ultraacadémicas… en todas partes la imagen de la Eva libidinosa, reproducciones fotográficas de las fantasías, las uvas de Faleno… fotografías de desnudos femeninos… Todo clasificado por series, arreglado por paquetes, dispuesto por géneros, numerado por artículos, con la disposición que había de envidiar el más ordenado hortera de mercería. Así cuando el amateur (coleccionista de arte) visitaba el estudio… ya sabía Planas en qué cajón guardaba las figuras libres, las escenas verdes o los grupos de más subido color, que se hacían pagar a muy buen precio.

Àlbum de les Académias autógrafas de E. Planas conservat a la Biblioteca Lambert Mata (Ripoll)

El text parla de fotografies, dibuixos i litografies d’acadèmies i ultraadèmies, i aquest és el punt més important: Què entenem per ultraacadèmies? Quan vaig anar a consultar l’exemplar d’Acadèmias de mujer que es guarda a la Biblioteca Lambert Mata, les bibliotecàries molt diligentment (des d’aquí el meu més profund reconeixement per la feina ben feta) em varen comentar que tenien altres àlbums que creien que em podien interessar i que fins fa pocs anys s’havien guardat a la caixa forta, a l’anomenat infern de les biblioteques. Quina fou la meva sorpresa quan em mostraren un àlbum de dibuixos de les ultraacadèmies signats i datats entre el 1869 i el 1870!

Les dimensions de l'àlbum són de 35 x 27 cm. Els dibuixos foren realitzats sobre paper francès amb marca d’aigua de Tolle et fils i enquadernades amb unes tapes que hi diuen: Academias autógrafas de E. Planas.

Ultraacadèmia autògrafa d'Eusebi Planas (Biblioteca Lambert Mata, Ripoll)

En aquestes acadèmies, destinades a un públic burgès que demanava composicions amb més càrrega eròtica, les models ja eren dibuixades amb les mitges i les sabates posades i el pèl púbic ben explícit, corresponent a l’estètica erotitzadora del moment. A més a més, les models no eren representades amb una postura més o menys púdica sinó eixarrancades i mostrant el sexe obertament, fet que privava la imatge de cap coartada intel·lectual amb què es podia justificar les acadèmies convencionals. En certa manera estarien vinculades a l’estètica dels dibuixos de Ramon Martí Alsina de cap el 1860 que es presentaren fa pocs anys en una exposició d’El sexe i la rauxa a Sabadell.

Tant l’àlbum de les ultaacadèmies com el de les acadèmies de l’edició de 1884 conservats a la biblioteca de Ripoll pertanyien a la col·lecció del bibliòfil Lambert Mata, home solter i sense descendència –almenys reconeguda- que a la seva mort (1931) donà la seva preciosa biblioteca a la ciutat de Ripoll, on actualment es conserva el seu llegat i que ha estat ampliat com a Biblioteca Municipal.

Ultraacadèmia autògrafa d'Eusebi Planas (Biblioteca Lambert Mata, Ripoll)

De l’anàlisi d’aquest extens apunt (perdoneu l'extensió!) podem treure diverses conclusions interessantíssimes que ens contextualitzen la producció eròtica i pornogràfica d’Eusebi Planas:

En primer lloc la podem datar (cosa habitualment molt difícil perquè tot això es produïa de manera anònima) entre el 1869 i el 1889. Aquest arc cronològic és força ampli tenint en compte l’activitat il·legal a què es dedicava l’autor i durant el qual és quan patí un registre domiciliari amb la consegüent detenció per part de la policia. De moment no hem pogut concretar l’any que aquest fet succeí.

Ultraacadèmia autògrafa d'Eusebi Planas (Biblioteca Lambert Mata, Ripoll)

En segon lloc aquestes troballes ens permeten copsar l’estreta col·laboració entre Eusebi Planas i el seu deixeble, l’impressor Joan Aleu. Aquest darrer, a més de les col·laboracions amb Planas, va publicar un àlbum en solitari titulat La vida alegre (1882) entre altres impresos litogràfics de publicitat i d’il·lustració de novel·les. Per a una producció clandestina de pornografia com la que desenvolupà Eusebi Planas es requeria que la impremta fos de confiança i la relació entre mestre i deixeble permet aventurar la hipòtesi que es publiqués en aquesta impremta.

La darrera qüestió és la relació entre litografia i fotografia i com ambdues tècniques, lluny de ser incompatibles, van subsistir i desenvolupar-se al mateix moment fins al declivi definitiu de la litografia, substituïda per tècniques de reproducció d’imatge més industrials a la fi del s. XIX, just a la mort d’Eusebi Planas.

Ultraacadèmia autògrafa d'Eusebi Planas (Biblioteca Lambert Mata, Ripoll)

BIBLIOGRAFIA

BORI, SALVADOR. Tres maestros del lapiz de la Barcelona Ochocentista. Padró, Planas, Pellicer. Barcelona, Ediciones Librería Millà, 1945.

CASACUBERTA, MARGARIDA. Santiago Rusiñol: vida, literatura i mite. Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997

CEREZO, JOSÉ ANTONIO. Literatura erótica en España. Repertorio de obras 1519-1936. Madrid, Ollero y Ramos, 2001

COSTA, EULÀLIA i MAS, RICARD. El sexe i la rauxa. Els artistes catalans i la sexualitat (1860-2005). Sabadell, Fundació Caixa Sabadell, 2005.

DOMÈNECH, ALBERT. L’estètica eròtica del cos femení a finals del segle XIX a través dels dibuixos i litografies eròtics i pornogràfics d’Eusebi Planas (1835-1897) i el seu entorn. a “Actes del Congrés El cos: objecte i subjecte de les ciències humanes i socials. Institució Milà i Fontanals, CSIC”. Barcelona, 2009 (en premsa)

GUEREÑA, JEAN-LOUIS. "Ce pays malheureux". La production érotique clandestine en Espagne sous la Restauration (1874-1900) a “L'espace de l'Eros. Représentations textuelles et iconiques”, Éd. par Eduardo Ramos-Izquierdo et Angelika Schober. Llemotges, Presses Universitaires de Limoges (Collection Espaces Humains, 11), 2007, pp. 111-134

GUEREÑA, JEAN-LOUIS. Le sexe en image. L'érotisme graphique en Espagne dans la deuxième moitié du XIXe siècle. a “Image et Corps”. Lió, Actes du 5è Congrès International du GRIMH. Université Lumière-Lyon 2, 2006.

VÉLEZ, PILAR. Eusebi Planas (1833-1897). Il·lustrador de la Barcelona vuitcentista. Barcelona, Curial edicions catalanes i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999.

Eusebi Planas i l'inici de la pornografia a Espanya.

A Jean-Louis Guereña

En aquest blog normalment parlem de llibres concrets, o obres concretes, però en aquesta ocasió faré una excepció i parlaré d’un autor de qui estic fent un estudi sobre la seva producció clandestina, tant de dibuixos originals com de llibres impresos. Si algú en sap res o coneix alguna publicació sobre Eusebi o Eusebio Planas (1833-1897) li agrairia que m’ho comuniqués perquè el que en coneixem és fragmentari i les seves produccions ens han arribat amputades. És a dir, qualsevol dada ens pot ser cabdal per acabar d’arrodonir l’estudi.

Amb més força que a d’altres països, a Espanya sempre hi ha hagut un ferri control sobre les publicacions pròpies i les estrangeres a través de l’Índex librorum prohibitorum (de què ja parlarem en una altra ocasió). Els delictes d’impremta eren analitzats per la Inquisició que vetllava per la condició moral i espiritual dels espanyols. En aquest context, les penes per als infractors eren fortes. Aquesta situació fa fer que no s’imprimís al país, durant moltes dècades, poca cosa il·legal i que tot tipus de publicacions no autoritzades fossin, en tot cas, majoritàriament importades.

Aquest és el cas de la pornografia (anomenada literatura i il·lustració llibertina) que s’introduïa al país i que compraven membres de l’aristocràcia i la naixent burgesia dels segles XVIII i XIX, que coneixien la llengua francesa i que eren els que podien pagar els alts preus d’aquest tràfic il·legal.

Tarja de Carnaval de 1869 amb una al·legoria a la Llibertat republicana

Malgrat la desaparició definitiva de la Inquisició el 1820, continuava havent-hi un control eclesiàstic de les impremtes. Aquesta situació canvià amb la Revolució de la Gloriosa de 1868 i la Constitució de 1869 que relaxà les lleis de premsa i permeté una més gran permissivitat, en tots sentits. Aprofitant aquest nou statu quo les impremtes espanyoles van començar a publicar tota una sèrie de títols mèdics i pseudocientífics que permetien la publicació d’il·lustracions abans inconcebibles.

Eusebi Planas, vestit com un dandi de l'època

Dintre d’aquest ambient d’eufòria, en la segona meitat del segle XIX, Eusebi Planas (Eusebio Planas, E. Planas o l'anagrama EP com a signatures) era el més gran il·lustrador de novel·les per lliurament que es feien a Barcelona (producció de fulletons que contenien novel·letes amb arguments propers als serials televisius actuals) i aprofitava la temàtica romàntica per introduir als dibuixos una mica de pit i cuixa si el guió ho exigia... Les seves il·lustracions seguien les maneres de fer de Gavarni a França a qui coneixia arran de l’estada que havia fet a París per aprendre l’art de la litografia, que llavors era una gran novetat tècnica en el terreny de la impressió.

Historia de la prostitución, on el guió exigia el nu

Quan Planas retornà de París fou un dels personatges més populars dels saraus barcelonins i es vinculà als cercles de joc, festes i tertúlies de tot tipus. Se sap que duia una doble vida disbauxada i que anava vestit a l’última moda i impecable sempre, el que se’n deia fet un dandi.

Planas rebia els encàrrecs principals i il·lustrà obres com La Dama de les Camelias, Historia de una mujer o Historia de la prostitución on ja hi introduí tot un món de picardies i de cert erotisme, fins allà on era possible dintre dels límits legals. També publicà un àlbum amb 50 Academias de mujer en les quals el nu femení a la manera clàssica era el protagonista i que en aquell moment ja fou considerat molt agosarat.

Il·lustració per a El noble art del billar

A més, coneixia de primera mà les primeres fotografies i, sobretot, els primers gravats pornogràfics francesos fets amb tècnica litogràfica, el que li permeté iniciar a Barcelona el primer negoci de producció pornogràfica d’Espanya de què es té constància, que incloïa segurament la distribució a Madrid.

Quadern de la segona edició del Noble art del billar

Fins fa poc, pràcticament ningú no sabia res d’aquest negoci, només algunes dades esparses en les biografies de Planes i la descripció que en feu el crític d’art Raimon Casellas quan en definí l’estudi com a situado en plenos barrios bajos. No podéis figuraros un estudio más singular: un saloncito burgués del año 50 adornado con cuadritos y estampas pornográficos. Encima de una cómoda-papelera de caoba, unos cromos de mujeres desabotonadas, sobre una venerable arquilla de taracea, fotografías de mujeres desnudas en posiciones ultraacadémicas. En todas partes [...] la imagen de la Eva libidinosa: reproducciones fotográficas de las fantasías, las uvas de Faleno […] fotografías de desnudos femeninos. [...] Todo clasificado por series, arreglado por paquetes, dispuesto por géneros, numerado por artículos, con la disposición que había de envidiar el más ordenado hortera de mercería. Así cuando el amateur visitaba el estudio […] ya sabía Planas[…] en qué cajón guardaba las figuras libres, las escenas verdes o los grupos de más subido color, que se hacían pagar a muy buen precio.

Dibuix pintat per un aprenent del taller a partir del qual es realitzà una de les escenes del Noble art del billar

D’altra banda, consta que va patir un registre policial al taller, durant el qual li foren confiscades grans quantitats de fotografies i gravats de temàtica eròtica i pornogràfica. Els contactes que tenia amb persones influents el devien deslliurar, molt probablement, d’una pena de presó.

De tota aquesta producció pornogràfica només es coneixia, fins a l’actualitat, el títol d’una sèrie de litografies amb el nom de Noble art del billar amb edició bilingüe català-castellà i que es coneixia sobretot gràcies a una reedició dels anys 30 del segle XX, en format de 20 postals que es venien a 5 pessetes i que diversos els llibreters de vell han tingut a la venda en diferents moments.

Postal dels anys 1930 que reprodueix la primera edició del Noble art del billar en català i castellà

Després d’uns quants anys investigant, hem pogut ressuscitar part de l’obra clandestina (120 dibuixos originals i 120 litografies) de Planas. Cal tenir en compte que el seu taller comptà amb una nodrida colla de col·laboradors i que, per tant, hi havia qui s’ocupava de fer còpies a partir dels dibuixos originals de Planas. Així, hem pogut recuperar dues edicions del Noble art del billar, una d’El juego del tresillo, quatre d’El portero de los Cartujos, una de Paca (avenuras femeniles), dues de La mujer, poema apòcrif atribuït a Espronceda, i un quadern de litografies del qual desconeixem el títol però que anava acompanyat d’uns versos en castellà de caràcter sarcàstico-eròtic de clar contingut xaró. A més, coneixem tota una sèrie d’altres novel·letes pornogràfiques que es van editar després de la seva mort i que es deuen a deixebles seus com El teatro por dentro, Un capricho, Las vírgenes crueles...

Portada i il·lustració de Paca

Aquestes il·lustracions pornogràfiques acostumen a representar els homes vestits o mig desvestits amb el fal·lus enlaire i, en canvi, les dones sempre nues, però calçades amb mitges i sabates. Les dones pertanyen a la tipologia anatòmica de diàbolo: els pits molt desenvolupats, la cintura molt estreta -deformada per la cotilla- i els malucs molt amples. El model de sabates o botins són de taló baix i acabats amb punxa.

Il.lustració de la primera edició d'El portero de los Cartujos

La temàtica de les escenes és força variada i gairebé sempre heterosexual (les poques escenes lèsbiques que hi ha cal entendre-les com una fantasia d’excitació masculina) i van des de la masturbació masculina i femenina amb diversos consoladors, fel·lacions i cunnilingus, trios, sexe en grup, interracial, dobles penetracions, sexe anal, representacions de malalties venèries, ús de preservatius...

Primera representació d'un preservatiu a Espanya a El noble juego del Tresillo

Destaquen també les escenes en què els protagonistes són religiosos: capellans, frares, monges, bisbes... que reflecteixen l’ambient anticlerical que es respirava a l’Espanya dels s. XIX entre sectors prou amplis.

Una monja amb un frare en un àlbum sense títol

D’aquesta manera, veiem que la temàtica pornogràfica és molt àmplia i variada. Exclou, amb tot, la zoofília (sí que hi ha, però, la representació d’alguns animals relacionant-se entre ells), l’homosexualitat masculina (amb l’excepció d’una única escena que és còpia d’un original francès), la coprofàgia (malgrat que hi ha algun dibuix de contingut escatològic) i el sadomasoquisme. En certa manera aquest conjunt d’il·lustracions certifiquen el que Andrés Barba i Javier Montes afirmen quan diuen que todas las combinaciones, todas las variantes, todas las posturas, todos los gestos: el porno tocó techo casi desde el momento mismo de su aparición. Un techo, probablemente, bastante bajo: el ámbito de lo posible, en pornografía es bastante reducido.

Sexe interracial a Paca

Malgrat que el coneixement que tenim de la producció clandestina del taller d’Eusebi Planas ara ja és força ampli, sabem que no és exhaustiu, ja que tenim notícia -i en altres casos suposem- que devia il·lustrar llibres com ara La cortina corrida o la Educación de Laura del Marqués de Sentilly, Costumbres sociales íntimas (cuadros al natural), Mujeres sólas (colección de cuadros plásticos por un aficionado), Las noches de amor, Los amores de un ministro. Novelas de costumbres madrileñas de Pepe Tronera, Florinda la Cava. Pieza (de las mayores) en un acto con las divisiones ó cuadros que a los ejecutantes plazca i El nuevo tren expreso. Poema en tres cantos archicachondos per R. de Campo Amor.

Escena costumista catalana a El noble juego del Tresillo

La referència dels llibres anteriors ens ha arribat a través de catàlegs de subhastes o de llistes d’ofertes de llibreters de vell, o d’alguna referència bibliogràfica, però no els hem pogut localitzar ja que no en coneixem els propietaris o l’emplaçament actual, ni tampoc si encara existeixen, ja que algunes de les referències localitzades són de finals del s. XIX.

Jugada sucia segons la segona edició del Noble art del billar

Un dels problemes més greus a l’hora d’accedir a aquest tipus d’obres és que no es troben en biblioteques públiques (només hem trobat un exemplar i fins fa poc de consulta restringida dintre de l’infern de la biblioteca) perquè mai ningú no ha tingut interès en recollir-les i fer-les públiques i en canvi molts n’han tingut a oblidar-les o destruir-les. Només es poden localitzar en col·leccions privades, a vegades massa zeloses de divulgar el contingut d’una col·lecció d’eròtica.

Humor xaró en una il·lustració d'un àlbum sense títol

L’altre gran problema ha estat la destrucció sistemàtica dels exemplars existents, bé perquè el seu propietari considerava que ja estaven superats per altres tècniques de reproducció més realistes, per antiquades o per conflictes morals diversos, o bé perquè els hereus, en revisar la biblioteca del parent traspassat, s’escandalitzaven i decidien destruir-los per no passar la vergonya de donar-los a conèixer, o per la destrucció completa de biblioteques particulars, produïda en el període de 125 anys que ha passat des de l’època de Planes.

La soltera segons el poema apòcrif La Mujer atribuït a Espronceda

Algun llibreter de vell m’ha comentat que, en alguna ocasió, quan ha comprat els llibres d’una llibreria feta a mida en alguna casa burgesa ha trobat el doble fons antic on es guarden aquestes obres, propaganda política clandestina i altres secrets familiars que els actuals propietaris ignoraven.

Apuesta de tres segons la segona edició del Noble art del billar

Aquest conjunt de circumstàncies ha provocat que els llibres eròtics il·lustrats d’aquesta època siguin més rars que alguns incunables. Per això, si algú té en propietat o pot accedir a alguna d’aquestes obres (encara que sigui fragmentàriament o només un làmina) li agrairia es posés en contacte amb mi per poder-les estudiar i contribuir, així, a arrodonir el treball present.

Malaltia venèria segons un dibuix previ per a El noble joc del billar

BIBLIOGRAFIA:

BARBA, ANDRÉS i MONTES, JAVIER. La ceremonia del porno. Barcelona, Anagrama, 2007.

BORI, SALVADOR. Tres maestros del lapiz de la Barcelona Ochocentista. Padró, Planas, Pellicer. Barcelona, Ediciones Librería Millà, 1945.

CEREZO, JOSÉ ANTONIO. Literatura erótica en España. Repertorio de obras 1519-1936. Madrid, Ollero y Ramos, 2001

GUEREÑA, JEAN-LOUIS. Sous le manteau. Les publications pornographiques en Espagne à la fin du XIXe siècle et au début du XXe. Marques et circuits de la clandestinité a Communication au Séminaire du CIREMIA sur La notion de censure, 4 février 2006, publiée sur le site Internet du CIREMIA (http://ciremia.univ-tours.fr/GUERENA-04-02-2006.pdf)

GUEREÑA, JEAN-LOUIS. "Ce pays malheureux". La production érotique clandestine en Espagne sous la Restauration (1874-1900) a L'espace de l'Eros. Représentations textuelles et iconiques, Éd. par Eduardo Ramos-Izquierdo et Angelika Schober. Llemotges, Presses Universitaires de Limoges (Collection Espaces Humains, 11), 2007, pp. 111-134

GUEREÑA, JEAN-LOUIS. Le sexe en image. L'érotisme graphique en Espagne dans la deuxième moitié du XIXe siècle. a Image et Corps. Lió, Actes du 5è Congrès International du GRIMH. Université Lumière-Lyon 2, 2006.

VÉLEZ, PILAR. Eusebi Planas (1833-1897). Il·lustrador de la Barcelona vuitcentista. Barcelona, Curial edicions catalanes i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999.

Picado natural de la segona edició del Noble art del billar